Els apostadors esportius en línia es dupliquen en cinc anys

A Espanya hi ha 842.000 jugadors actius i alguns es professionalitzen

El 2013 hi havia 305.000 jugadors en línia actius a Espanya. El març del 2018 aquesta xifra havia ascendit a 842.000. La xifra s’ha més que doblat en cinc anys. Les quantitats jugades -menys premis repartits- ja ascendeixen a 560 milions d’euros, segons les dades de la Direcció Geeneral de l’Ordenació del Joc (DGOJ) referents al 2017. Les apostes esportives a través d’internet han arrelat amb força en els últims anys i ja han aparegut els primers apostadors professionals, que van fer els seus primers passos per simple entreteniment. Alguns d’ells han convertit la seva afició en una professió. Són els coneguts tipsters.

Els tipsters són apostadors d’èxit que venen els seus pronòstics a uns quants clients privilegiats. Les noves tecnologies permeten apostar en lligues oficials de tot el planeta, diferents esports i diverses modalitats o disciplines. Els tipsters s’especialitzen en una veta de mercat i mantenen una pugna pels pronòstics més encertats amb els millors analistes de les cases d’apostes. Intenten obtenir informació esportiva de primeres fonts i apliquen coneixements d’estadística i probabilitat per minimitzar el risc. Quan les cases d’apostes els detecten, és a dir, detecten un comportament metòdic i una trajectòria positiva de guanys, prenen mesures dràstiques: limiten les seves apostes, bloquegen determinats mercats o, simplement, els tanquen el compte.

Koldo Sastre és un tipster de Barcelona que va començar apostant 20 euros, però, segons explica, “el 2014 vaig fer un salt qualitatiu com a pronosticador i en nombre de seguidors. La xifra s’acostava als 4.000 en aquells temps. Vaig acabar la temporada amb més d’un 35% de rendiment obtingut”. En Koldo va centrar els seus esforços en el ciclisme. “Vaig establir una quota de 40/50 euros anuals pels meus serveis, una xifra assequible i fàcil d’amortitzar. Vaig aconseguir 350 clients”.

Des d’aleshores le coses han canviat molt. Tipsters i analistes s’han especialitzat. “Ara aposto milers d’euros cada mes. Avui n’he apostat 6.000 -diu en Koldo-. Ja no tinc tants clients, ara són uns 70. Els clients amb problemes amb el joc cauen pel seu propi pes. Els llances o s’arruïnen”. Alguns dels seus col·legues obtenen uns guanys aproximats de 100.000 euros a l’any i fins i tot més, però adverteix que no és or tot el que resplendeix. “Aquesta professió treu molt de temps i no gaudeixes de l’esport. Són moltes hores davant de l’ordinador i un dia dolent per culpa de l’atzar pots fer perdre fins a 60.000 euros als teus clients. És difícil suportar la pressió”.

La direcció general d’Ordenació del Joc, que depèn d’Hisenda, considera que “les apostes estan considerades una activitat de lleure, no per a l’enriquiment personal”, segons explica la seva subdirectora, Cecilia Pastor. Les cases d’apostes en línia a Espanya es regeixen per la regulació de la llei 13/2011 que permet castigar els jugadors que guanyen diners. “En les apostes es juga contra l’operador, i aquest és lliure de decidir com ofereix el seu producte als jugadors”, sentencien des de la DGOJ.

Els anomenats ‘tipsters’ aprofiten el buit legal per vendre pronòstics a uns clients

Però feta la llei, feta la trampa. Els tancaments de comptes provoquen que existeixi un mercat negre de dades personals. “Per continuar apostant en aquestes condicions -prossegueix en Koldo- necessites tenir infraestructura i portar una logística de comptes. Hi ha gent que es dedica a viatjar a països d’Amèrica Llatina i comprar les dades personals dels habitants de petites viles. Encara que els intermediaris te les venen a un preu molt superior del que les compren, amb ells pots obrir un nou compte. Fins que s’adonen que hi ha un professional al darrere i te’l tanquen”.

En d’altres casos, els tipsters es connecten des de l’exterior amb l’aplicació Express VPN. “Fan servir els servidors estrangers, i aposten virtualment des d’allà: Argentina, Brasil… Però jo no m’estic adaptant bé a aquest nou entorn”, confessa en Koldo. El negoci de les cases d’apostes no és com el del casino. Tenen les seus en paradisos fiscals i paguen per poder operar en països com Espanya. “El model de negoci va canviant -conclou- i tinc por que en un futur no molt llunyà no et puguis guanyar la vida amb això. Les solucions han de ser legals”.