L’altar de Zeus és una obra escultòrica de la Grècia clàssica que em fascina. L’escalinata de marbre que puja a l’interior de l’altar, a la zona dels sacrificis, és, com tota la obra, imponent. Després de pujar les primeres escales et trobes a banda i banda, a dreta i a esquerra, un pòrtic on es representa la lluita de la civilització contra la barbàrie. Els Déus lluiten contra els gegants. Així es plasma per mitjà de l’art la lluita atàvica de l’imperi de la llum contra la foscor. Vivim uns temps convulsos que avancen a una velocitat de vertigen, on la reflexió no sempre és una prioritat, com la immediatesa. No fa falta que digui que sense reflexió no és possible prendre consciència d’un tema noticiable, nou i veraç. La informació arriba a dojo però no acabem de tenir un criteri determinat o una opinió formada per nosaltres mateixos. Ens perdem en el fluir incessant de la informació i dediquem el temps just a cada peça periodística, especialment en els medis digitals i a les xarxes socials. “El mitjà és el missatge”, sentència Marshall McLuhan. La realitat és que les noves tecnologies, a més d’establir un marc conceptual i formes de lectura totalment noves, estan imprimint el ritme i permeten la interacció dels receptors en el context informatiu. Si no ets un professional de la informació és estrany que dominis el mitjà, generalment el mitjà et domina a tu. Així la desinformació i la saturació de continguts son habituals inclús pels periodistes. La veritat, les mitges veritats i les mentides es confonen i formen realitats totalment distorsionades. El cas de Donald Trump és un important precedent a tenir en compte per comprendre què està passant. Trump ha utilitzat les xarxes socials per fer política abans de ser president i des de la mateixa casa blanca després de guanyar les eleccions. Ha abocat centenars de mentires i mitges veritats (potser alguna veritat) per dirigir-se directament al seu electorat. El resultat és aterrador. Trump, “America First”, ha mobilitzat a milers de persones a les que els hi és igual la veritat. Insòlit. Volen espectacle per pura ignorància?, perquè no saben què és la política? Això és un fet gravíssim, i més encara quan decideixen armar-se. Contra menys cultura té un individu més manipulable resulta. Tristament això sempre ha estat així. Però ara em de dir les coses pel seu nom. La “postveritat” és un terme que en última instància amaga la mentida. I quan li canviem el nom a la mentida comencem a emmascarar i a perdre la batalla. La civilització contra la barbàrie és una lluita de base en tota societat. Arribats a aquest punt el periodisme de qualitat per tothom i per tota la vida és fonamental per una democràcia participativa sana al servei de la veritat i la civilització, i els periodistes no sempre ens estem adaptant prou bé a aquesta nova realitat. Hi han moltes variables que s’interposen en la cerca honesta de la veritat. Però no es pot perdre l’essència del periodisme. Sense la recerca i l’acolliment de la veritat la civilització es malmet. I això és una responsabilitat compartida per tots.
eltavec.com 