Recordo el precís instant en el que vaig aprendre a llegir. A l’escola vaig aprendre el so de cada lletra de l’alfabet, com un músic aprèn el so de cada acord i el recorda per compondre una melodia. A la meva habitació i en un acte d’intimitat total, amb el llibre obert (no recordo quin) vaig recolzar el dit índex just a sota de la paraula que inicia el text. Aquesta primera paraula no la recordo, però sí les dues primeres lletres. La A i la R. Recordo posar la boca ben oberta per pronunciar la A, i el trontollar de la R a la llengua. Així vaig seguir encadenant sons fins llegir la primera paraula que he llegit a la vida. Vaig seguir amb aquest exercici durant una bona estona, i poc a poc, amb les paraules d’aquell petit llibre infantil van arribar les primeres imatges a la meva imaginació provinents de l’escriptura. Solien ser imatges conegudes perquè les havia vist i dibuixat abans: arbre, casa, sol, núvols… les que em resultaven més familiars. Els dibuixos que acompanyaven el text van ser de gran ajuda per comprendre que les paraules que anava llegint em volien explicar una breu història, un petit conte. Amb una mica de temps vaig anar guanyant fluïdesa. Treia bona nota als exercicis de llengua que em posaven a l’escola, però era avorrit. Fins que va arribar el moment preciós en el que vaig començar a llegir per entretenir-me i per una mena de curiositat. Cada llibre era una petita història i inconscientment jo volia aprendre, volia conèixer, volia saber. I cada llibre m’ensenyava alguna cosa. Crec que això, ha estat el procés més alliberador de la meva vida. Aprendre a llegir és també aprendre a pensar. Però a pensar sempre una mica més enllà, a fer-se preguntes, a qüestionar-se petites coses del dia a dia. Això és la llibertat en el seu sentit més elevat. L’ Amor per la saviesa és ser conscient d’aquesta llibertat, i exercir-la en cada moment.
La Filosofia no serà una assignatura present al “currículum escolar” de l’ESO. Malgrat els esforços dels docents la ministra d’Educació, Pilar Alegría, ha comunicat en un tuit que “Els seus continguts seran obligatoris en l’assignatura de valors ètics i cívics de l’ESO. A més les comunitats poden completar aquesta oferta en la seva part del currículum”, ha reblat. La matèria sobre valors cívics ocuparà una hora a la setmana. Els alumnes que no passin a fer batxillerat han perdut una bona oportunitat per aprendre a reflexionar, per desenvolupar un pensament crític i per adquirir el costum de fer-se preguntes que qüestionin tot allò que d’entrada donem per vàlid. Els hi han negat una assignatura que fomenta la lectura i el debat, i que obra la ment per comprendre diferents idees i punts de vista sense la necessitat d’acceptar-los o compartir-los. Els hi han arrabassat la possibilitat de ser menys vulnerables i més autònoms. Més lliures. Recordem que vivim en una democràcia. Volem educar ciutadans crítics i amb valors lloables o volem una massa sorda que només respongui als estímuls del màrqueting polític i als populismes? Malauradament aquesta no és la primera mesura política en el camp de l’educació que es pren al marge del professorat i que aixeca controvèrsia. Podríem dir que això comença a ser un costum. Ciutadans capaços de pensar per sí mateixos? Millor passar de puntetes sobre un tema que hauria de ser troncal. Sembla que la llibertat fa por. De fet, aquesta és una qüestió que ha nodrit durant segles la reflexió filosòfica. L’educació és un mitjà i un fi en sí mateixa, pot generar societats amb major o menor absència de llibertat o societats on podríem dir que la llibertat existeix i per tant s’exerceix amb certa consistència. En ambdós casos cal lluitar contra la indiferència característica de la societat postmoderna i contra els fenòmens que segons Erich Fromm (i demés pensadors) intenten limitar la llibertat de l’individu: la publicitat, la idolatria, les modes i els fenòmens de masses.
El reial decret que aprova el nou “currículum acadèmic” de l’ESO prescindeix de la Filosofia en favor de matèries de caràcter més pràctic, com la formació i l’orientació personal i professional, l’economia i l’emprenedoria. L’assignatura de valors cívics i ètics substitueix l’anterior “educació per la ciutadania”. El programa educatiu de l’ESO ha passat a anomenar-se “currículum escolar” o “currículum acadèmic”. Em sembla un desgavell important des d’una òptica educativa. És clar que l’educació i el coneixement tenen una vessant pragmàtica i hi ha d’haver una orientació al món laboral que garanteixi la sortida professional i la ocupabilitat de l’alumne. Però ja hi ha oferta en aquest sentit. L’objectiu de l’ESO hauria de ser que l’alumne sortís de l’Institut amb un mínim de competències i coneixements bàsics que li serveixin per defensar-se a la vida. I que l’ajudin, també, a triar quina trajectòria professional vol iniciar. Quan l’educació que s’imparteix a l’ESO és un currículum això vol dir que les empreses han entrat a les aules, i em sembla bé. Però tot en la seva mesura. Parlem de cultura. La cultura és un factor determinant en la qualitat de vida d’una persona. La gent culta sol gaudir d’una vida més plena, i també més sanejada econòmicament. Em remeto a les estadístiques de l’Idescat sobre els Indicadors de Benestar i Progrés Social elaborades conjuntament amb el Departament d’Economia. Crec que ofereixen una visió multidimensional dels aspectes socials i del benestar i la sostenibilitat associats al progrés. Aquests aspectes socials son classificats en vuit àmbits, un d’ells la educació. L’ESO és la única oportunitat perquè molts joves adquireixin un mínim de cultura i escullin formar-se i orientar la seva vida cap els seus propis objectius i no ser una peça a mida de l’engranatge empresarial. Donem-los la possibilitat de veure un ventall d’opcions el més ample possible, no limitem la seva llibertat d’elecció. Aquest hauria de ser el treball del docent a l’ESO, no només al Batxillerat. La Filosofia desenvolupa la comprensió lectora i la habilitat per fer-se preguntes. A 4t d’ESO els alumnes tenen 16 anys. Una edat en la que han de començar a prendre decisions que determinaran el seu futur. La millor orientació laboral és mostrar a l’alumne tantes opcions com sigui possible i ensenyar-los a utilitzar les eines adequades per poder triar conscient i lliurement el seu futur. “Coneix-te a tu mateix”, una frase inscrita al temple del déu Apolo a Delfos, que sempre serà vigent. Una hora a la setmana de valors ètics i cívics difícilment despertarà en l’alumne la curiositat de saber, i molt menys l’Amor per la saviesa. En aquest sentit la Filosofia és precisament una assignatura que convida als estudiants a seguir aprenent com un procés continu al llarg de la vida.
En un sistema democràtic la llibertat és un dret que assegura la lliure determinació de les persones. Fins a quin punt un adolescent de 16 anys és capaç d’abstreure’s del soroll per prendre una decisió pròpia sobre el camí professional que vol escollir? En aquest sentit ha d’anar l’ajuda del professorat. Pot ser que l’ESO sigui una espècie de motlle o entorn que condicioni tan fortament a l’alumne com per determinar la seva elecció? Si volem fomentar l’estudi les circumstàncies actuals no són les més idònies. L’assignatura d’Història deixarà d’estudiar-se cronològicament per afavorir un enfocament competencial menys memorístic i els estudiants podran passar de curs sense límit de suspesos. Aquestes condicions no fomenten el talent latent de molts alumnes ni afavoreix la cultura de l’esforç. Estem creant un context educatiu que provocarà que ments brillants no despertin i es perdin pel camí. Molts joves es veuran inclinats a prendre una decisió o una altra per les conjuntures que els envolten. L’educació que es rep i el què s’aprèn són factors decisius en el comportament. Precisament l’aprenentatge pot canviar els factors ambientals que envolten l’alumne i esmenar una visió esbiaixada oferint-li un enfocament més obert. Quan es comença a orientar als col·legials al món laboral des de 4t d’ESO inevitablement les sortides professionals seran per a feines menys qualificades que no requereixin una certa especialització. La poca preparació de l’alumnat en una edat tan decisiva repercutirà en el benestar futur de tota la societat.
eltavec.com 